Els anys seixanta en plena adolescència i acabat l'ensenyament bàsic, l'objectiu principal era començar a treballar, però veia com els adolescents de famílies benestant que estudiaven batxillerat i anaven a la Universitat serien persones cultes.
Amb el pas del temps, vaig descobrir que la cultura no era solament tenir títols universitaris,
era llegir, estudiar, treballar. La Francesca Bonnemaison ho va tenir molt clar, per això va
crea la Biblioteca Popular de la Dona.
A les biblioteques, reservades als qui tenien el poder, hi havia el pou de la saviesa, vetat a
la resta, especialment a les dones. És per això que Doña Paquita va crear l'Institut de Cultura, on totes les noies amb inquietuds per saber, podien estudiar, llegir, cosir, cuinar i moltes coses més, les classes eran d'un gran nivell. És formaven per ser lliures i autònomes i així poder decidir per elles mateixes.
Les dones hem fet molt camí, però encara ens en falta. Quan totes descobrim que la cultura ens dona una riquesa interior, que ningú no ens pot prendre i que a part de la nostra vida, podem viure’n d'altres, no deixarem de llegir.
Gràcies Donya Paquita, vostè si que ho tenia claríssim, també els que han donat continuïtat
a la formació de totes les dones.
Maria Isabel Àlvarez
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada