150è aniversari de la “Francesca Bonnemaison”

La Francesca Bonnemaison i Farriols fou una pedagoga popular catalana, filla de Gil Bonnemaison, casada amb Narcís Verdaguer, advocat i polític, cosí de mossèn Cinto.

Quan va néixer “Doña Paquita” la ciutat vivia dins d’una societat convulsa amb guerres fora del país per benefici del rei de l’Estat, amb una diferència abismal econòmica i social dels seus habitants.

Sempre va estar al rovell de l’ou, era una dona forta i inquieta i sense trencar res, sempre amiga de l’Església i defensant l’ordre i la família per sobre de tot, va fer una gran revolució per a les dones de Barcelona.

Tot va començar quan el rector de Santa Anna li va proposar de fer-se càrrec de la biblioteca de la parròquia. I amb cinc-centes pessetes i cent llibres neix la primera biblioteca per a noies obreres. Aquella Biblioteca Popular de la Dona, tan modesta al principi, va tenir un èxit espectacular, en un any van haver de traslladar-se a un local més gran, on dones de totes les classes podien llegir novel·les, assajos o llibres especialitzats, estudiar de la mà dels millors experts, assistir a conferències, aprendre idiomes o fer esport. Les classes eren comparables a les de la Universitat, on les dones encara no hi tenien accés. Incloïen matèries tècniques o científiques que fins llavors no havien estat al seu abast. I fins i tot hi havia bar i restaurant! És cert que totes havien d’arribar deu minuts abans de l’hora de la classe per pregar a la Mare de Déu de Montserrat, però la llibertat que es respirava al que després es va anomenar Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, era insòlita.

L’aventura es va acabar amb la Guerra Civil. Bonnemaison, compromesa amb la Lliga Regionalista, es va haver d’exiliar. Quan va tornar al 1941 l’Institut estava en mans de la Falange i va perdre el seu esperit. Va morir el 1949 decebuda, perquè era incòmode per tots, però va donar ales a milers de barcelonines, És reconeguda a l’actual Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

Mati González

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies Donya Paquita

Els anys seixanta en plena adolescència i acabat l'ensenyament bàsic, l'objectiu principal era començar a treballar, però veia com els adolescents de famílies benestant que estudiaven batxillerat i anaven a la Universitat serien persones cultes. Amb el pas del temps, vaig descobrir que la cultura no era solament tenir títols universitaris, era llegir, estudiar, treballar. La Francesca Bonnemaison ho va tenir molt clar, per això va crea la Biblioteca Popular de la Dona. A les biblioteques, reservades als qui tenien el poder, hi havia el pou de la saviesa, vetat a la resta, especialment a les dones. És per això que Doña Paquita va crear l'Institut de Cultura, on totes les noies amb inquietuds per saber, podien estudiar, llegir, cosir, cuinar i moltes coses més, les classes eran d'un gran nivell. És formaven per ser lliures i autònomes i així poder decidir per elles mateixes. Les dones hem fet molt camí, però encara ens en falta. Quan totes descobrim que la cultura e

La lluita d'una dona per a les dones

Aquest n'és un exemple: tot va començar quan la Esperanza va acabar l’escola als catorze anys, ella, ja tenia el cuquet de l’agulla dintre seu. La seva mare va fer mans i mànigues perquè entrés a La Escola d’Ofici i Confecció de la Diputació de Barcelona. La noieta era molt espavilada, treballadora,implicada i aprenia amb facilitat. Un dia una veïna francesa li va deixar unes revistes de moda parisina, cosa que va fer que s’aficionés a fer dissenys força agosarats. La professora en veure tant de talent els va ensenyar a les millors modistes de la ciutat L’encarregat de El Dique Flotante hi va veure tant d’enginy que la va fer entrar amb només disset anys a treballar a l’empresa, acabant al costat dels germans, Ricardo i Francisco nets del fundador Joaquin Beleta, grans dissenyadors de la casa. El 1973 van crear conjuntament la col·lecció, Tardor Hivern, la de més èxit que havien tingut mai, i va traspassar fronteres. En passar els anys, la Esperanza va tornar a l’escola per ensenya

Francesca Bonnemaison

Va néixer el 1872 de bona família, és va casar amb Narcís Verdaguer el 1893 i no van tenir fills. El 1909 el rector de Sta. Anna li encomanà la direcció de la biblioteca parroquial. Li facilità diners i 100 llibres i així va néixer la primera biblioteca per a noies obreres de tot Europa. Molt religiosa i feminista conservadora, la va tirar endavant amb gran èxit. S’hi feien conferències i s’hi podien aprendre idiomes i un ensenyament de qualitat. Es traslladà al carrer d’’Elisabets el 1910 i l’any 1911 ja comptava amb 5.000 volums, novel·les, assajos i llibres especialitzats. En quedar vídua el 1918 es dedicà plenament al seu projecte i el 1922 Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya, va inaugurar l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona al carrer St. Pere Més Baix. És l’actual ubicació de la Biblioteca que porta el seu nom i també de la nostra estimada Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona. De fa anys l’Escola és mixta i les discip

Sant Jordi 2022

Cercar en aquest blog