Les meves àvies amb prou feina sabien escriure. No havien anat a escola el temps suficient i tan sols coneixien les quatre regles. Avui, les seves besnetes poden ser universitàries i ocupar un càrrec a una multinacional o a la política i les filles d'aquestes besnetes, demà, podrien omplir el Camp Nou jugant a futbol o al que fos. Els temps han canviat força.
No es pot reinterpretar la història, no seria just. Des de començaments del segle XX i només a Espanya, els canvis polítics, una guerra civil i una dictadura catòlica de quaranta anys varen modelar la societat.
Es va anar avançant a poc a poc, des de la mirada atrafegada d'avui podem pensar que massa a poc a poc. Haurien pogut fer més coses, i sobretot més de pressa, aconseguir llibertats més àmplies, laiques i per totes…, i més i més de tot. La societat era la que era i la seva història dura. Sempre han existit dones importants, en tots els àmbits, però una flor no fa estiu i calia que ho poguessin ser totes les que ho volguessin.
Hem de ser conscients que depèn de nosaltres el que la història dirà del que hem obtingut. No val a badar!
Oportunitats per totes, accés a la cultura, a les professions i a tot allò que escollim lliurement, aquest hauria de ser el nostre dia a dia i no perdre la identitat de dones que som.
Per tot això, gràcies, Francesca, Maria Josep, Carme, Caterina, Dolors, Aurora..., per la feina feta i gràcies a totes les que vindran i faran possible aquesta manera de ser dones.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada