Passa al contingut principal

Agraïment coral

Les meves àvies amb prou feina sabien escriure. No havien anat a escola el temps suficient i tan sols coneixien les quatre regles. Avui, les seves besnetes poden ser universitàries i ocupar un càrrec a una multinacional o a la política i les filles d'aquestes besnetes, demà, podrien omplir el Camp Nou jugant a futbol o al que fos. Els temps han canviat força.

No es pot reinterpretar la història, no seria just. Des de començaments del segle XX i només a Espanya, els canvis polítics, una guerra civil i una dictadura catòlica de quaranta anys varen modelar la societat.

Es va anar avançant a poc a poc, des de la mirada atrafegada d'avui podem pensar que massa a poc a poc. Haurien pogut fer més coses, i sobretot més de pressa, aconseguir llibertats més àmplies, laiques i per totes…, i més i més de tot. La societat era la que era i la seva història dura. Sempre han existit dones importants, en tots els àmbits, però una flor no fa estiu i calia que ho poguessin ser totes les que ho volguessin.

Hem de ser conscients que depèn de nosaltres el que la història dirà del que hem obtingut. No val a badar!

Oportunitats per totes, accés a la cultura, a les professions i a tot allò que escollim lliurement, aquest hauria de ser el nostre dia a dia i no perdre la identitat de dones que som.

Per tot això, gràcies, Francesca, Maria Josep, Carme, Caterina, Dolors, Aurora..., per la feina feta i gràcies a totes les que vindran i faran possible aquesta manera de ser dones.


Núria Labrador






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies Donya Paquita

Els anys seixanta en plena adolescència i acabat l'ensenyament bàsic, l'objectiu  principal  era començar a treballar, però veia com els adolescents  de famílies  benestant que estudiaven batxillerat i anaven a la Universitat serien persones cultes. Amb el pas del temps, vaig descobrir que la cultura no era solament tenir títols universitaris, era llegir, estudiar, treballar. La Francesca Bonnemaison ho va tenir molt clar, per això va  crea la Biblioteca Popular de la Dona. A les biblioteques, reservades als qui tenien el poder, hi havia el pou de la saviesa, vetat a la resta, especialment a les dones. És per això que Doña Paquita va crear l'Institut de Cultura, on totes les noies amb inquietuds per saber, podien estudiar, llegir, cosir, cuinar i moltes coses més, les classes eran d'un gran nivell. És formaven  per ser lliures i autònomes i així poder decidir per elles mateixes. Les dones hem fet molt camí, però encara ens en falta. Quan totes descobrim que la cultura e

La lluita d'una dona per a les dones

Aquest n'és un exemple: tot va començar quan la Esperanza va acabar l’escola als catorze anys, ella, ja tenia el cuquet de l’agulla dintre seu. La seva mare va fer mans i mànigues perquè entrés a La Escola d’Ofici i Confecció de la Diputació de Barcelona. La noieta era molt espavilada, treballadora,implicada i aprenia amb facilitat. Un dia una veïna francesa li va deixar unes revistes de moda parisina, cosa que va fer que s’aficionés a fer dissenys força agosarats. La professora en veure tant de talent els va ensenyar a les millors modistes de la ciutat L’encarregat de El Dique Flotante hi va veure tant d’enginy que la va fer entrar amb només disset anys a treballar a l’empresa, acabant al costat dels germans, Ricardo i Francisco nets del fundador Joaquin Beleta, grans dissenyadors de la casa. El 1973 van crear conjuntament la col·lecció, Tardor Hivern, la de més èxit que havien tingut mai, i va traspassar fronteres. En passar els anys, la Esperanza va tornar a l’escola per ensenya

Francesca Bonnemaison

  Va néixer el 1872 de bona família, és va casar amb Narcís Verdaguer el 1893 i no van tenir fills.  El 1909 el rector de Sta. Anna li encomanà la direcció de la biblioteca parroquial. Li facilità diners i 100 llibres i així va néixer la primera biblioteca per a noies obreres de tot Europa. Molt religiosa i feminista conservadora, la va tirar endavant amb gran èxit. S’hi feien conferències i s’hi podien aprendre idiomes i un ensenyament de qualitat. Es traslladà al carrer d’’Elisabets el 1910 i l’any 1911 ja comptava amb 5.000 volums, novel·les, assajos i llibres especialitzats. En quedar vídua el 1918 es dedicà plenament al seu projecte i el 1922 Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya, va inaugurar l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona al carrer St. Pere Més Baix. És l’actual ubicació de la Biblioteca que porta el seu nom i també de la nostra estimada Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona. De fa anys l’Escola és mixta i les discip