Passa al contingut principal

Francesca Bonnemaison

Comprens per propia evidència que fils que van ser lligats fa molt de temps no s’han trencat, que encara avui continuen ordint una trama on es teixeixen paraules, colors, textures i el significat dels ideals que van motivar el començament d'una gran obra "La Cultura". Francesca Bonnemaison, "Doña Paquita", la va crear per dones i noies treballadores i humils, perquè poguessin tenir l'oportunitat d'un lloc millor dins la societat que gens les afavoria i va lluitar per dignificar-les amb les armes al seu abast, tant literàries com cíviques.

Per l'escola de La Cultura amb els anys hi han passat moltes dones i que amb el seu anònim agraïment han fet possible que encara avui es continuï la tasca de la docència, que aporta coneixement i llibertat i ens ajuda a ser millors persones.

Soc una alumna antiga, vaig assistir a classes dels anys 1960 al 64, aleshores es deia Escuela Profesional para la Mujer, a la Plaça de la Pietat, per tant puc recordar el que va significar per a mí, com per a tantes altres noies joves, formar part de l'Escola. Pels girs que dona l'atzar, al cap de molts anys hi he tornat a l'Escola de la Dona i cada vegada que entro per la gran portalada i trepitxo l'empedrat antic, soc conscient d'on estic i que la tasca immensa de Francesca Bonnemaison a favor de les dones, ha estat i és fins avui una realitat.

Vull expressar un infinit agraïment a tantes altres dones que he après a conèixer dins les aules, que amb el seu entusiasme, lluita i valentia, van fer possible el ressorgiment femení. Són el nostre referent, sense elles, no seríem com som avui nosaltres,

Teresa Mayol



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies Donya Paquita

Els anys seixanta en plena adolescència i acabat l'ensenyament bàsic, l'objectiu  principal  era començar a treballar, però veia com els adolescents  de famílies  benestant que estudiaven batxillerat i anaven a la Universitat serien persones cultes. Amb el pas del temps, vaig descobrir que la cultura no era solament tenir títols universitaris, era llegir, estudiar, treballar. La Francesca Bonnemaison ho va tenir molt clar, per això va  crea la Biblioteca Popular de la Dona. A les biblioteques, reservades als qui tenien el poder, hi havia el pou de la saviesa, vetat a la resta, especialment a les dones. És per això que Doña Paquita va crear l'Institut de Cultura, on totes les noies amb inquietuds per saber, podien estudiar, llegir, cosir, cuinar i moltes coses més, les classes eran d'un gran nivell. És formaven  per ser lliures i autònomes i així poder decidir per elles mateixes. Les dones hem fet molt camí, però encara ens en falta. Quan totes descobrim que la cultura e

La lluita d'una dona per a les dones

Aquest n'és un exemple: tot va començar quan la Esperanza va acabar l’escola als catorze anys, ella, ja tenia el cuquet de l’agulla dintre seu. La seva mare va fer mans i mànigues perquè entrés a La Escola d’Ofici i Confecció de la Diputació de Barcelona. La noieta era molt espavilada, treballadora,implicada i aprenia amb facilitat. Un dia una veïna francesa li va deixar unes revistes de moda parisina, cosa que va fer que s’aficionés a fer dissenys força agosarats. La professora en veure tant de talent els va ensenyar a les millors modistes de la ciutat L’encarregat de El Dique Flotante hi va veure tant d’enginy que la va fer entrar amb només disset anys a treballar a l’empresa, acabant al costat dels germans, Ricardo i Francisco nets del fundador Joaquin Beleta, grans dissenyadors de la casa. El 1973 van crear conjuntament la col·lecció, Tardor Hivern, la de més èxit que havien tingut mai, i va traspassar fronteres. En passar els anys, la Esperanza va tornar a l’escola per ensenya

Francesca Bonnemaison

  Va néixer el 1872 de bona família, és va casar amb Narcís Verdaguer el 1893 i no van tenir fills.  El 1909 el rector de Sta. Anna li encomanà la direcció de la biblioteca parroquial. Li facilità diners i 100 llibres i així va néixer la primera biblioteca per a noies obreres de tot Europa. Molt religiosa i feminista conservadora, la va tirar endavant amb gran èxit. S’hi feien conferències i s’hi podien aprendre idiomes i un ensenyament de qualitat. Es traslladà al carrer d’’Elisabets el 1910 i l’any 1911 ja comptava amb 5.000 volums, novel·les, assajos i llibres especialitzats. En quedar vídua el 1918 es dedicà plenament al seu projecte i el 1922 Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya, va inaugurar l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona al carrer St. Pere Més Baix. És l’actual ubicació de la Biblioteca que porta el seu nom i també de la nostra estimada Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona. De fa anys l’Escola és mixta i les discip