Comprens per propia evidència que fils que van ser lligats fa molt de temps no s’han trencat, que encara avui continuen ordint una trama on es teixeixen paraules, colors, textures i el significat dels ideals que van motivar el començament d'una gran obra "La Cultura". Francesca Bonnemaison, "Doña Paquita", la va crear per dones i noies treballadores i humils, perquè poguessin tenir l'oportunitat d'un lloc millor dins la societat que gens les afavoria i va lluitar per dignificar-les amb les armes al seu abast, tant literàries com cíviques.
Per l'escola de La Cultura amb els anys hi han passat moltes dones i que amb el seu anònim agraïment han fet possible que encara avui es continuï la tasca de la docència, que aporta coneixement i llibertat i ens ajuda a ser millors persones.
Soc una alumna antiga, vaig assistir a classes dels anys 1960 al 64, aleshores es deia Escuela Profesional para la Mujer, a la Plaça de la Pietat, per tant puc recordar el que va significar per a mí, com per a tantes altres noies joves, formar part de l'Escola. Pels girs que dona l'atzar, al cap de molts anys hi he tornat a l'Escola de la Dona i cada vegada que entro per la gran portalada i trepitxo l'empedrat antic, soc conscient d'on estic i que la tasca immensa de Francesca Bonnemaison a favor de les dones, ha estat i és fins avui una realitat.
Vull expressar un infinit agraïment a tantes altres dones que he après a conèixer dins les aules, que amb el seu entusiasme, lluita i valentia, van fer possible el ressorgiment femení. Són el nostre referent, sense elles, no seríem com som avui nosaltres,
Teresa Mayol
Per l'escola de La Cultura amb els anys hi han passat moltes dones i que amb el seu anònim agraïment han fet possible que encara avui es continuï la tasca de la docència, que aporta coneixement i llibertat i ens ajuda a ser millors persones.
Soc una alumna antiga, vaig assistir a classes dels anys 1960 al 64, aleshores es deia Escuela Profesional para la Mujer, a la Plaça de la Pietat, per tant puc recordar el que va significar per a mí, com per a tantes altres noies joves, formar part de l'Escola. Pels girs que dona l'atzar, al cap de molts anys hi he tornat a l'Escola de la Dona i cada vegada que entro per la gran portalada i trepitxo l'empedrat antic, soc conscient d'on estic i que la tasca immensa de Francesca Bonnemaison a favor de les dones, ha estat i és fins avui una realitat.
Vull expressar un infinit agraïment a tantes altres dones que he après a conèixer dins les aules, que amb el seu entusiasme, lluita i valentia, van fer possible el ressorgiment femení. Són el nostre referent, sense elles, no seríem com som avui nosaltres,
Teresa Mayol
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada