Els fantasmes de la Bonnemaison

Els pares sempre van dir-me que els fantasmes no existeixen. I jo els he cregut. Però m’han dit que els personatges de les novel·les, quan poden, s’escapen de la seva presó dins d’un llibre i surten, relacionant-se amb altres personatges d’altres llibres. Si això passa a casa nostra que no passarà a les biblioteques. I a ben segur, la Bonnemaison no n’és una excepció.

Potser no ho creureu, però d’on ha aprés en Carvalho la seva saviesa deductiva, sinó d’en Sherlock Holmes en les seves trobades, sempre amb la col·laboració d’en Poirot i de Miss Marple, sense oblidar al comissari Maigret i la seva pipa. Per no parlar d’on va estudiar Sam Spade per fer-se detectiu.

Quan el capità Acab surt a buscar la balena blanca va aprendre molt dels personatges viatgers d’en Jules Verne, cadascun en el seu paper. I que sabríem de l’epopeia de l’oest americà si en Wyap Earp i en Bufalo Bill, no haguessin parlat amb en Sitting Bull i el General Custer.  També tenen trobades personatges, infantils o no tant, com El Petit Princep que té converses amb en Peter Pan i la Caputxeta Vermella, per agermanar els seus mons onírics, i crear-ne de nous per sorprendre a tothom. Per parlar dels còmics, el Capitan Trueno va ser deixeble del Princep Valent, i potser tots dos del Guerrero del Antifaz. De la mateixa manera que en Diego Valor va aprendre d’en Flash Gordon.

És així, uns i altres s’ajuden per aconseguir que els llibres sempre ens agradin i sorprenguin més. És indiferent l’idioma, per a ells existeix una espècie d’esperanto que els facilita l’enteniment. 

A la Bonnemaison especialment hi ha, però, qui organitza aquestes trobades, la senyora Paquita que enguany fa 150 anys. Ella sempre ha vetllat per la bona utilització dels espais del que va ser casa seva, i cada nit distribueix les aules per les trobades i, segur que assisteix a més d’una o de dues, o... 

Continuo dient que no crec en fantasmes, no ho he fet mai, però com diuen allà al nord-oest “haberlos hailos”

Joaquim Surribas