Passa al contingut principal

Els fantasmes de la Bonnemaison

Els pares sempre van dir-me que els fantasmes no existeixen. I jo els he cregut. Però m’han dit que els personatges de les novel·les, quan poden, s’escapen de la seva presó dins d’un llibre i surten, relacionant-se amb altres personatges d’altres llibres. Si això passa a casa nostra que no passarà a les biblioteques. I a ben segur, la Bonnemaison no n’és una excepció.


Potser no ho creureu, però d’on ha aprés en Carvalho la seva saviesa deductiva, sinó d’en Sherlock Holmes en les seves trobades, sempre amb la col·laboració d’en Poirot i de Miss Marple, sense oblidar al comissari Maigret i la seva pipa. Per no parlar d’on va estudiar Sam Spade per fer-se detectiu.


Escala de tiempo, Mapa

Descripción generada automáticamenteQuan el capità Acab surt a buscar la balena blanca va aprendre molt dels personatges viatgers d’en Jules Verne, cadascun en el seu paper. I que sabríem de l’epopeia de l’oest americà si en Wyap Earp i en Bufalo Bill, no haguessin parlat amb en Sitting Bull i el General Custer.  També tenen trobades personatges, infantils o no tant, com El Petit Princep que té converses amb en Peter Pan i la Caputxeta Vermella, per agermanar els seus mons onírics, i crear-ne de nous per sorprendre a tothom. Per parlar dels còmics, el Capitan Trueno va ser deixeble del Princep Valent, i potser tots dos del Guerrero del Antifaz. De la mateixa manera que en Diego Valor va aprendre d’en Flash Gordon.

Imagen que contiene foto, texto, cubierto, diversos

Descripción generada automáticamente

És així, uns i altres s’ajuden per aconseguir que els llibres sempre ens agradin i sorprenguin més. És indiferent l’idioma, per a ells existeix una espècie d’esperanto que els facilita l’enteniment. 


A la Bonnemaison especialment hi ha, però, qui organitza aquestes trobades, la senyora Paquita que enguany fa 150 anys. Ella sempre ha vetllat per la bona utilització dels espais del que va ser casa seva, i cada nit distribueix les aules per les trobades i, segur que assisteix a més d’una o de dues, o... 


Continuo dient que no crec en fantasmes, no ho he fet mai, però com diuen allà al nord-oest “haberlos hailos”


Joaquim Surribas

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies Donya Paquita

Els anys seixanta en plena adolescència i acabat l'ensenyament bàsic, l'objectiu  principal  era començar a treballar, però veia com els adolescents  de famílies  benestant que estudiaven batxillerat i anaven a la Universitat serien persones cultes. Amb el pas del temps, vaig descobrir que la cultura no era solament tenir títols universitaris, era llegir, estudiar, treballar. La Francesca Bonnemaison ho va tenir molt clar, per això va  crea la Biblioteca Popular de la Dona. A les biblioteques, reservades als qui tenien el poder, hi havia el pou de la saviesa, vetat a la resta, especialment a les dones. És per això que Doña Paquita va crear l'Institut de Cultura, on totes les noies amb inquietuds per saber, podien estudiar, llegir, cosir, cuinar i moltes coses més, les classes eran d'un gran nivell. És formaven  per ser lliures i autònomes i així poder decidir per elles mateixes. Les dones hem fet molt camí, però encara ens en falta. Quan totes descobrim que la cultura e

La lluita d'una dona per a les dones

Aquest n'és un exemple: tot va començar quan la Esperanza va acabar l’escola als catorze anys, ella, ja tenia el cuquet de l’agulla dintre seu. La seva mare va fer mans i mànigues perquè entrés a La Escola d’Ofici i Confecció de la Diputació de Barcelona. La noieta era molt espavilada, treballadora,implicada i aprenia amb facilitat. Un dia una veïna francesa li va deixar unes revistes de moda parisina, cosa que va fer que s’aficionés a fer dissenys força agosarats. La professora en veure tant de talent els va ensenyar a les millors modistes de la ciutat L’encarregat de El Dique Flotante hi va veure tant d’enginy que la va fer entrar amb només disset anys a treballar a l’empresa, acabant al costat dels germans, Ricardo i Francisco nets del fundador Joaquin Beleta, grans dissenyadors de la casa. El 1973 van crear conjuntament la col·lecció, Tardor Hivern, la de més èxit que havien tingut mai, i va traspassar fronteres. En passar els anys, la Esperanza va tornar a l’escola per ensenya

Francesca Bonnemaison

  Va néixer el 1872 de bona família, és va casar amb Narcís Verdaguer el 1893 i no van tenir fills.  El 1909 el rector de Sta. Anna li encomanà la direcció de la biblioteca parroquial. Li facilità diners i 100 llibres i així va néixer la primera biblioteca per a noies obreres de tot Europa. Molt religiosa i feminista conservadora, la va tirar endavant amb gran èxit. S’hi feien conferències i s’hi podien aprendre idiomes i un ensenyament de qualitat. Es traslladà al carrer d’’Elisabets el 1910 i l’any 1911 ja comptava amb 5.000 volums, novel·les, assajos i llibres especialitzats. En quedar vídua el 1918 es dedicà plenament al seu projecte i el 1922 Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya, va inaugurar l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona al carrer St. Pere Més Baix. És l’actual ubicació de la Biblioteca que porta el seu nom i també de la nostra estimada Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona. De fa anys l’Escola és mixta i les discip