Passa al contingut principal

Francesca Bonnemaison, filla única d´uns botiguers de la Rambla de Barcelona casada amb Narcís Verdaguer, advocat i cosí de Mossèn Cinto Verdaguer, va crear l´Institut de Cultura i la Biblioteca per a dones, la primera  de tot Europa. Poc es podia imaginar que  aquell projecte  esdevindria tan important i afavoriria a tantes dones que inclús la sobreviuria amb el temps després de la seva mort.

Si bé Francesca va entrar a l´Escola de Mestres de Joan Bardina el seu marit ho va desaprovar i ella ho va deixar córrer però la seva inquietud vers la cultura de les dones persistia i va fundar, instada pel rector de la parròquia de Santa Anna de qui va acceptar cinc-centes pessetes pel projecte, una biblioteca per poder fomentar la lectura per a, sobretot, les noies obreres; també els aconseguia llocs de treball i formava les dones, sempre amb paràmetres cristians.

Des del seu inici a la parròquia de Santa Ana l´any 1909-1910, el seu projecte no va parar de créixer . Es va haver  de traslladar de local i es van instal·lar al carrer Elisabets lloc on va obtenir molt prestigi i el nombre de sòcies va anar en augment a gran velocitat. Finalment es va ubicar a Sant Pere més Baix, on està actualment. Després d'una aturada per la Guerra Civil espanyola i que s'exiliés l'any 1936 van ocupar l'espai la secció femenina de la Falange Espanyola l'any 1941. A la tornada a Barcelona la seva obra va perdre l'esperit i la il·lusió de quan va començar la seva proposta, el que va fer que quan va morir l'any 1949, no fos valorada la seva feina per cap dels partits, ni dictadura, ni esquerra, però la seva labor ja havia influït perquè les dones barcelonines haguessin agafat embranzida per a l'aprenentatge de moltes matèries i tinguessin les eines necessàries per seguir la labor de la seva creadora. 

Li hem d'agrair la seva labor i la seva entrega al projecte que va iniciar amb il·lusió , valentia i entrega, malgrat les dificultats de l'època.


Moltes gràcies Francesca!!!

Antònia Riu



Labels:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies Donya Paquita

Els anys seixanta en plena adolescència i acabat l'ensenyament bàsic, l'objectiu  principal  era començar a treballar, però veia com els adolescents  de famílies  benestant que estudiaven batxillerat i anaven a la Universitat serien persones cultes. Amb el pas del temps, vaig descobrir que la cultura no era solament tenir títols universitaris, era llegir, estudiar, treballar. La Francesca Bonnemaison ho va tenir molt clar, per això va  crea la Biblioteca Popular de la Dona. A les biblioteques, reservades als qui tenien el poder, hi havia el pou de la saviesa, vetat a la resta, especialment a les dones. És per això que Doña Paquita va crear l'Institut de Cultura, on totes les noies amb inquietuds per saber, podien estudiar, llegir, cosir, cuinar i moltes coses més, les classes eran d'un gran nivell. És formaven  per ser lliures i autònomes i així poder decidir per elles mateixes. Les dones hem fet molt camí, però encara ens en falta. Quan totes descobrim que la cultura e
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

La lluita d'una dona per a les dones

Aquest n'és un exemple: tot va començar quan la Esperanza va acabar l’escola als catorze anys, ella, ja tenia el cuquet de l’agulla dintre seu. La seva mare va fer mans i mànigues perquè entrés a La Escola d’Ofici i Confecció de la Diputació de Barcelona. La noieta era molt espavilada, treballadora,implicada i aprenia amb facilitat. Un dia una veïna francesa li va deixar unes revistes de moda parisina, cosa que va fer que s’aficionés a fer dissenys força agosarats. La professora en veure tant de talent els va ensenyar a les millors modistes de la ciutat L’encarregat de El Dique Flotante hi va veure tant d’enginy que la va fer entrar amb només disset anys a treballar a l’empresa, acabant al costat dels germans, Ricardo i Francisco nets del fundador Joaquin Beleta, grans dissenyadors de la casa. El 1973 van crear conjuntament la col·lecció, Tardor Hivern, la de més èxit que havien tingut mai, i va traspassar fronteres. En passar els anys, la Esperanza va tornar a l’escola per ensenya
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Francesca Bonnemaison

  Va néixer el 1872 de bona família, és va casar amb Narcís Verdaguer el 1893 i no van tenir fills.  El 1909 el rector de Sta. Anna li encomanà la direcció de la biblioteca parroquial. Li facilità diners i 100 llibres i així va néixer la primera biblioteca per a noies obreres de tot Europa. Molt religiosa i feminista conservadora, la va tirar endavant amb gran èxit. S’hi feien conferències i s’hi podien aprendre idiomes i un ensenyament de qualitat. Es traslladà al carrer d’’Elisabets el 1910 i l’any 1911 ja comptava amb 5.000 volums, novel·les, assajos i llibres especialitzats. En quedar vídua el 1918 es dedicà plenament al seu projecte i el 1922 Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya, va inaugurar l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona al carrer St. Pere Més Baix. És l’actual ubicació de la Biblioteca que porta el seu nom i també de la nostra estimada Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona. De fa anys l’Escola és mixta i les discip
Publica un comentari a l'entrada
Read more »