Francesca Bonnemaison i la Teresa

La Teresa havia nascut a Sant Andreu al si d’una família treballadora. Quan va complir setze anys va començar a treballar a la Fabra i Coats com a ajudant en un teler.

Però aquell treball li resultava feixuc i avorrit. De fet, la Teresa era feliç amb un paper i un llapis a la mà. Dibuixava edificis en perspectiva.

Un diumenge, a casa la seva tieta, va sentir parlar per primer cop de Francesca Bonnemaison. La tieta treballava de cosidora per la Sra. Paquita, així és com li deien i parlava amb admiració d’ella. Ja feia uns anys s’havia encarregat de fer la primera biblioteca per a dones a l'Església de Santa Anna i feia un any que s’havia inaugurat l’Institut de Cultura de la Dona. La tieta li va dir:

-La Sra. Paquita diu que la dona que sap llegir és millor-

-Tieta, jo hi podria anar a aquest Institut? Saps si també ensenyen a dibuixar?

- Parlaré amb la Sra. Paquita. Porta’m alguns dels dibuixos que fas…

La Teresa va passar una setmana molt nerviosa.

Quan va tornar a casa la tieta, la va trobar al carrer:

-La Sra. Paquita ens està esperant. Et vol conèixer.-

Quan van entrar a casa de la Francesca Bonnemaison, a la Teresa li va impressionar aquell terra de dibuixos geomètrics, il·luminat per precioses làmpades. La Sra. Paquita, la va saludar amablement i es va mirar detingudament els seus dibuixos. Ja ho tenia tot decidit, aniria al Institut de Cultura de la Dona i si volia treballar, a casa de la Sra. Fontcuberta com ajudant de cuina. Així viuria més a prop i podria treballar i estudiar

L’any 1916, la Teresa va començar a treballar a la Secció de telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, dibuixava els mapes de les noves línies que s’afegirien a les ja existents i que comunicàrien tota Catalunya.

La Francesca Bonnemaison i l’Institut de Cultura de la Dona li havien canviat la vida.

Lydia Pérez

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies Donya Paquita

Els anys seixanta en plena adolescència i acabat l'ensenyament bàsic, l'objectiu principal era començar a treballar, però veia com els adolescents de famílies benestant que estudiaven batxillerat i anaven a la Universitat serien persones cultes. Amb el pas del temps, vaig descobrir que la cultura no era solament tenir títols universitaris, era llegir, estudiar, treballar. La Francesca Bonnemaison ho va tenir molt clar, per això va crea la Biblioteca Popular de la Dona. A les biblioteques, reservades als qui tenien el poder, hi havia el pou de la saviesa, vetat a la resta, especialment a les dones. És per això que Doña Paquita va crear l'Institut de Cultura, on totes les noies amb inquietuds per saber, podien estudiar, llegir, cosir, cuinar i moltes coses més, les classes eran d'un gran nivell. És formaven per ser lliures i autònomes i així poder decidir per elles mateixes. Les dones hem fet molt camí, però encara ens en falta. Quan totes descobrim que la cultura e

La lluita d'una dona per a les dones

Aquest n'és un exemple: tot va començar quan la Esperanza va acabar l’escola als catorze anys, ella, ja tenia el cuquet de l’agulla dintre seu. La seva mare va fer mans i mànigues perquè entrés a La Escola d’Ofici i Confecció de la Diputació de Barcelona. La noieta era molt espavilada, treballadora,implicada i aprenia amb facilitat. Un dia una veïna francesa li va deixar unes revistes de moda parisina, cosa que va fer que s’aficionés a fer dissenys força agosarats. La professora en veure tant de talent els va ensenyar a les millors modistes de la ciutat L’encarregat de El Dique Flotante hi va veure tant d’enginy que la va fer entrar amb només disset anys a treballar a l’empresa, acabant al costat dels germans, Ricardo i Francisco nets del fundador Joaquin Beleta, grans dissenyadors de la casa. El 1973 van crear conjuntament la col·lecció, Tardor Hivern, la de més èxit que havien tingut mai, i va traspassar fronteres. En passar els anys, la Esperanza va tornar a l’escola per ensenya

Francesca Bonnemaison

Va néixer el 1872 de bona família, és va casar amb Narcís Verdaguer el 1893 i no van tenir fills. El 1909 el rector de Sta. Anna li encomanà la direcció de la biblioteca parroquial. Li facilità diners i 100 llibres i així va néixer la primera biblioteca per a noies obreres de tot Europa. Molt religiosa i feminista conservadora, la va tirar endavant amb gran èxit. S’hi feien conferències i s’hi podien aprendre idiomes i un ensenyament de qualitat. Es traslladà al carrer d’’Elisabets el 1910 i l’any 1911 ja comptava amb 5.000 volums, novel·les, assajos i llibres especialitzats. En quedar vídua el 1918 es dedicà plenament al seu projecte i el 1922 Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya, va inaugurar l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona al carrer St. Pere Més Baix. És l’actual ubicació de la Biblioteca que porta el seu nom i també de la nostra estimada Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona. De fa anys l’Escola és mixta i les discip

Sant Jordi 2022

Cercar en aquest blog