Passa al contingut principal

Francesca Bonnemaison

Que puc dir de la Francesca Bonnemaison? Va ser una gran dona. Filla única d’una família burgesa que li va donar estudis. Es va casar amb  advocat i polític Narcís Verdaguer. Ella hauria pogut dedicar-se a la llar, participar en accions caritatives i de societat. El seu desig i voluntat era ajudar a les dones obreres a ser independens, que aprenguessin a llegir, escriure i oficis perquè no tinguessin que dependre tant dels homes  i ser una càrrega per la família. Per això va crear l'Institut Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona.


Moltíssimes dones es van formar adquirir coneixements per poder treballar. La senyora Carmen va ser una d’elles, allà  havia après a fer barrets i era el seu ofici, es guanyava la vida fent barrets per a casaments, festes i els dels uniformes que duiem a les escoles de monges, explicava que allà havia coincidit amb la célebre Mari Sampere que també anava aprendre a fer barrets abans de ser actriu.


Però al 1936  va esclatar la maleïda Guerra Civil va truncar moltes esperances i desitjos. Francesca Bonnemaison va haver d'exiliar-se, quan va poder tornar, va veure amb gran tristesa “que el seu Institut s’havia convertit en “Instituto de Cultura para la Mujer de la Sección Femenina de la Falange Española Tradicionalista y de la Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista”. 


Va morir al 13 d’octubre 1949, es va sentir molt sola, els seus éssers estimats ja no hi eren.


Gràcies Francesca Bonnemaison per donar-nos l’oportunitat d’aprendre.


Pepita Bernaus


 

Labels:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies Donya Paquita

Els anys seixanta en plena adolescència i acabat l'ensenyament bàsic, l'objectiu  principal  era començar a treballar, però veia com els adolescents  de famílies  benestant que estudiaven batxillerat i anaven a la Universitat serien persones cultes. Amb el pas del temps, vaig descobrir que la cultura no era solament tenir títols universitaris, era llegir, estudiar, treballar. La Francesca Bonnemaison ho va tenir molt clar, per això va  crea la Biblioteca Popular de la Dona. A les biblioteques, reservades als qui tenien el poder, hi havia el pou de la saviesa, vetat a la resta, especialment a les dones. És per això que Doña Paquita va crear l'Institut de Cultura, on totes les noies amb inquietuds per saber, podien estudiar, llegir, cosir, cuinar i moltes coses més, les classes eran d'un gran nivell. És formaven  per ser lliures i autònomes i així poder decidir per elles mateixes. Les dones hem fet molt camí, però encara ens en falta. Quan totes descobrim que la cultura e
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

La lluita d'una dona per a les dones

Aquest n'és un exemple: tot va començar quan la Esperanza va acabar l’escola als catorze anys, ella, ja tenia el cuquet de l’agulla dintre seu. La seva mare va fer mans i mànigues perquè entrés a La Escola d’Ofici i Confecció de la Diputació de Barcelona. La noieta era molt espavilada, treballadora,implicada i aprenia amb facilitat. Un dia una veïna francesa li va deixar unes revistes de moda parisina, cosa que va fer que s’aficionés a fer dissenys força agosarats. La professora en veure tant de talent els va ensenyar a les millors modistes de la ciutat L’encarregat de El Dique Flotante hi va veure tant d’enginy que la va fer entrar amb només disset anys a treballar a l’empresa, acabant al costat dels germans, Ricardo i Francisco nets del fundador Joaquin Beleta, grans dissenyadors de la casa. El 1973 van crear conjuntament la col·lecció, Tardor Hivern, la de més èxit que havien tingut mai, i va traspassar fronteres. En passar els anys, la Esperanza va tornar a l’escola per ensenya
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Francesca Bonnemaison

  Va néixer el 1872 de bona família, és va casar amb Narcís Verdaguer el 1893 i no van tenir fills.  El 1909 el rector de Sta. Anna li encomanà la direcció de la biblioteca parroquial. Li facilità diners i 100 llibres i així va néixer la primera biblioteca per a noies obreres de tot Europa. Molt religiosa i feminista conservadora, la va tirar endavant amb gran èxit. S’hi feien conferències i s’hi podien aprendre idiomes i un ensenyament de qualitat. Es traslladà al carrer d’’Elisabets el 1910 i l’any 1911 ja comptava amb 5.000 volums, novel·les, assajos i llibres especialitzats. En quedar vídua el 1918 es dedicà plenament al seu projecte i el 1922 Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya, va inaugurar l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona al carrer St. Pere Més Baix. És l’actual ubicació de la Biblioteca que porta el seu nom i també de la nostra estimada Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona. De fa anys l’Escola és mixta i les discip
Publica un comentari a l'entrada
Read more »