Passa al contingut principal

Francesca Bonnemaison

Ens pot agradar més o menys el seu tarannà vers la política, ja que Donya Paquita, com així l’anomenaven, era clarament una dona de dretes religiosa i conservadora. Imagino que va haver de fer mans i mànigues per dur a terme el que, després de molt esforç, va aconseguir sense trencar res i procurant quedar bé amb tothom. Ella anava fent sense fer gaire soroll.

El que va començar amb un centenar de llibres i cinc-centes pessetes, es convertí en el lloc on avui podem venir a llegir i aprendre. Tot i la seva posició acomodada, es va preocupar per la cultura de la dona. Recordem  que ella va ser qui va crear la primera biblioteca per a dones de tota Europa. De noies treballadores  i amb poca cultura, en va fer dones cultes sense que la diferència de clase social fos cap impediment. Podien triar  llegir o aprendre idiomas i fins i tot fer esport.

Tot i que que les intencions de Donya Paquita coincidien amb els nous corrents del feminisme conservador, oferia a les dones totes les eines perquè arribessin  a adonar-se de la llibertat que els donava la cultura.  Fins i tot es va preocupar de trobar llocs de treball per a moltes noies.

Sempre lligada a la política, la seva obra es va veure enmascarada, ja que, com he dit al principi, li va tocar viure temps molt durs.

La seva pedagogia no va ser la de crear dones submises,  ans el contrari . La cultura és la millor assessora per poder triar entre submissió o llibertat. Només l’ensenyament ens dona el poder per canviar les coses i la nostre vida

Paquita, una gran dona. Tinc algun dubte que dintre seu fos tant conservadora.


Mati Vilardell



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies Donya Paquita

Els anys seixanta en plena adolescència i acabat l'ensenyament bàsic, l'objectiu  principal  era començar a treballar, però veia com els adolescents  de famílies  benestant que estudiaven batxillerat i anaven a la Universitat serien persones cultes. Amb el pas del temps, vaig descobrir que la cultura no era solament tenir títols universitaris, era llegir, estudiar, treballar. La Francesca Bonnemaison ho va tenir molt clar, per això va  crea la Biblioteca Popular de la Dona. A les biblioteques, reservades als qui tenien el poder, hi havia el pou de la saviesa, vetat a la resta, especialment a les dones. És per això que Doña Paquita va crear l'Institut de Cultura, on totes les noies amb inquietuds per saber, podien estudiar, llegir, cosir, cuinar i moltes coses més, les classes eran d'un gran nivell. És formaven  per ser lliures i autònomes i així poder decidir per elles mateixes. Les dones hem fet molt camí, però encara ens en falta. Quan totes descobrim que la cultura e

La lluita d'una dona per a les dones

Aquest n'és un exemple: tot va començar quan la Esperanza va acabar l’escola als catorze anys, ella, ja tenia el cuquet de l’agulla dintre seu. La seva mare va fer mans i mànigues perquè entrés a La Escola d’Ofici i Confecció de la Diputació de Barcelona. La noieta era molt espavilada, treballadora,implicada i aprenia amb facilitat. Un dia una veïna francesa li va deixar unes revistes de moda parisina, cosa que va fer que s’aficionés a fer dissenys força agosarats. La professora en veure tant de talent els va ensenyar a les millors modistes de la ciutat L’encarregat de El Dique Flotante hi va veure tant d’enginy que la va fer entrar amb només disset anys a treballar a l’empresa, acabant al costat dels germans, Ricardo i Francisco nets del fundador Joaquin Beleta, grans dissenyadors de la casa. El 1973 van crear conjuntament la col·lecció, Tardor Hivern, la de més èxit que havien tingut mai, i va traspassar fronteres. En passar els anys, la Esperanza va tornar a l’escola per ensenya

Francesca Bonnemaison

  Va néixer el 1872 de bona família, és va casar amb Narcís Verdaguer el 1893 i no van tenir fills.  El 1909 el rector de Sta. Anna li encomanà la direcció de la biblioteca parroquial. Li facilità diners i 100 llibres i així va néixer la primera biblioteca per a noies obreres de tot Europa. Molt religiosa i feminista conservadora, la va tirar endavant amb gran èxit. S’hi feien conferències i s’hi podien aprendre idiomes i un ensenyament de qualitat. Es traslladà al carrer d’’Elisabets el 1910 i l’any 1911 ja comptava amb 5.000 volums, novel·les, assajos i llibres especialitzats. En quedar vídua el 1918 es dedicà plenament al seu projecte i el 1922 Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya, va inaugurar l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona al carrer St. Pere Més Baix. És l’actual ubicació de la Biblioteca que porta el seu nom i també de la nostra estimada Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona. De fa anys l’Escola és mixta i les discip