Ens pot agradar més o menys el seu tarannà vers la política, ja que Donya Paquita, com així l’anomenaven, era clarament una dona de dretes religiosa i conservadora. Imagino que va haver de fer mans i mànigues per dur a terme el que, després de molt esforç, va aconseguir sense trencar res i procurant quedar bé amb tothom. Ella anava fent sense fer gaire soroll.
El que va començar amb un centenar de llibres i cinc-centes pessetes, es convertí en el lloc on avui podem venir a llegir i aprendre. Tot i la seva posició acomodada, es va preocupar per la cultura de la dona. Recordem que ella va ser qui va crear la primera biblioteca per a dones de tota Europa. De noies treballadores i amb poca cultura, en va fer dones cultes sense que la diferència de clase social fos cap impediment. Podien triar llegir o aprendre idiomas i fins i tot fer esport.
Tot i que que les intencions de Donya Paquita coincidien amb els nous corrents del feminisme conservador, oferia a les dones totes les eines perquè arribessin a adonar-se de la llibertat que els donava la cultura. Fins i tot es va preocupar de trobar llocs de treball per a moltes noies.
Sempre lligada a la política, la seva obra es va veure enmascarada, ja que, com he dit al principi, li va tocar viure temps molt durs.
La seva pedagogia no va ser la de crear dones submises, ans el contrari . La cultura és la millor assessora per poder triar entre submissió o llibertat. Només l’ensenyament ens dona el poder per canviar les coses i la nostre vida
Paquita, una gran dona. Tinc algun dubte que dintre seu fos tant conservadora.
Mati Vilardell
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada