Assegudes sobre una catifa de còdols i sorra blanca mirant al mar eren la Paquita, la Caterina, l'Aurora, la Llucieta, la Rosa, la Maria Teresa i moltes més, no gosaven mirar enrere.
Parlaven entre elles com mai ho havien fet, tanta feina, tants esforços i cap ni una va veure realitzats els seus somnis.
Què se n'hauria fet de la cultura vers les dones? Igual van ser massa agosarades o massa poc potser.
La Paquita se'n va anar sense veure com el seu espai de cultura tornava a ser la Biblioteca de les dones. La Caterina sense saber que les dones no havien d'amagar-se sota cap altre nom que no fos el seu. La Maria Teresa sense veure com Barcelona tenia moltes més biblioteques, i totes elles sense preveure que les dones serien més cultes alhora que reclamaven més espai sense haver de demanar permís.
Al fons a l'horitzó mirant cap a Barcelona la figura d'una dona jove va aparèixer, era la Montse, la filla de l'Albina, que amb veu profunda i trencada els va dir:
Gràcies a totes i cadascuna. Sense vosaltres res hauria estat possible.
Parlaven entre elles com mai ho havien fet, tanta feina, tants esforços i cap ni una va veure realitzats els seus somnis.
Què se n'hauria fet de la cultura vers les dones? Igual van ser massa agosarades o massa poc potser.
La Paquita se'n va anar sense veure com el seu espai de cultura tornava a ser la Biblioteca de les dones. La Caterina sense saber que les dones no havien d'amagar-se sota cap altre nom que no fos el seu. La Maria Teresa sense veure com Barcelona tenia moltes més biblioteques, i totes elles sense preveure que les dones serien més cultes alhora que reclamaven més espai sense haver de demanar permís.
Al fons a l'horitzó mirant cap a Barcelona la figura d'una dona jove va aparèixer, era la Montse, la filla de l'Albina, que amb veu profunda i trencada els va dir:
Gràcies a totes i cadascuna. Sense vosaltres res hauria estat possible.
Olga Aguilar Lahoz
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada