Feia un sol que enlluernava. Al terra, una catifa de fulles que brillaven amb els raigs de sol. Era la tardor. Les dones amb els nens ja sortien cap a l’escola , els carrers es començaven a omplir; un noi que caminava lentament i desapareixia a la cantonada; un home flac que empenyia un carretó de verdures i fruita, que anava cap al mercat; gent amb les sabates gastades; canalla que jugava a pilota, noies que xafardejaven ja que no tenien res per fer.
Això passava al començament del s. XX a la Ciutat Vella de Barcelona.
En el barri de Sant Pere, una dona valenta, i culta de la burgesia catalana, va trencar amb els motlles masclistes de l’època, i va fundar la primera Biblioteca per a dones de Catalunya i d’Europa. Francesca Bonnemaison va ser-ne la fundadora i protagonista fins que va marxar a l’exili el 1936.
El seu projecte era oferir accés a la cultura i formació a les dones treballadores i ho va fer amb gran empenta i eficàcia. La promoció de la dona, va obrir un camp d’oportunitats immenses.
Avui li rendim homenatge, per tot el que va significar i que és vigent encara. Multitud de dones s’han nodrit de la cultura que s’oferia i s’ofereix en diferents àmbits. Va encetar un món nou per a les dones, més ampli, més obert, i va donar protagonisme a la seva invisibilitat manifesta.
La paraula agraïment, cap a ella, queda curta. El llegat que va deixar és d’una riquesa cultural immensa.
Gràcies, Francesca Bonnemaison.
Pilar Mercadé
Això passava al començament del s. XX a la Ciutat Vella de Barcelona.
En el barri de Sant Pere, una dona valenta, i culta de la burgesia catalana, va trencar amb els motlles masclistes de l’època, i va fundar la primera Biblioteca per a dones de Catalunya i d’Europa. Francesca Bonnemaison va ser-ne la fundadora i protagonista fins que va marxar a l’exili el 1936.
El seu projecte era oferir accés a la cultura i formació a les dones treballadores i ho va fer amb gran empenta i eficàcia. La promoció de la dona, va obrir un camp d’oportunitats immenses.
Avui li rendim homenatge, per tot el que va significar i que és vigent encara. Multitud de dones s’han nodrit de la cultura que s’oferia i s’ofereix en diferents àmbits. Va encetar un món nou per a les dones, més ampli, més obert, i va donar protagonisme a la seva invisibilitat manifesta.
La paraula agraïment, cap a ella, queda curta. El llegat que va deixar és d’una riquesa cultural immensa.
Gràcies, Francesca Bonnemaison.
Pilar Mercadé
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada