L'Adela

L'Adela va sentir la sirena que marcava el final de la jornada i es va afanyar per sortir, avui volia anar a veure un lloc que li havien explicat unes amigues seves també de la fàbrica i que es coneixien perquè participaven en el grup clandestí de Solidaritat Obrera. Era un indret anomenat "La Cultura "al carrer d'Elisabets on ensenyaven a llegir i escriure, ella sempre havia volgut aprendre de lletra, però mai va anar a estudi, ja que de molt petita va començar a treballar als telers.
No va voler dir res a ningú, li feia por anar sola, pero sabia que ningú ho aprovaria, les companyes de la feina dirien que no feia per una noia de fàbrica com ella.
Així doncs, va rentar-se, va canviar-se de roba i d'espardenyes i va anar a peu fins a arribar al carrer d'Elisabets, a la façana de la casa de caritat hi havia el rètol que anunciava l'Institut de Cultura i Biblioteca popular i molt espantada va entrar-hi sense saber què fer, de cop va sentir una veu molt afectuosa de senyora dirigint-se a ella per ajudar-la, era la Francesca Bonnemaison.
La va rebre al seu despatx i un cop fetes les explicacions la va dirigir en tot el seu aprenentatge.
Va ser la millor decisió de l'Adela, va aprendre a escriure a llegir i a sentir amor per la cultura que mai li va fallar. Sempre va estar agraïda a "doña" Paquita.

Rosa Casademont

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies Donya Paquita

Els anys seixanta en plena adolescència i acabat l'ensenyament bàsic, l'objectiu principal era començar a treballar, però veia com els adolescents de famílies benestant que estudiaven batxillerat i anaven a la Universitat serien persones cultes. Amb el pas del temps, vaig descobrir que la cultura no era solament tenir títols universitaris, era llegir, estudiar, treballar. La Francesca Bonnemaison ho va tenir molt clar, per això va crea la Biblioteca Popular de la Dona. A les biblioteques, reservades als qui tenien el poder, hi havia el pou de la saviesa, vetat a la resta, especialment a les dones. És per això que Doña Paquita va crear l'Institut de Cultura, on totes les noies amb inquietuds per saber, podien estudiar, llegir, cosir, cuinar i moltes coses més, les classes eran d'un gran nivell. És formaven per ser lliures i autònomes i així poder decidir per elles mateixes. Les dones hem fet molt camí, però encara ens en falta. Quan totes descobrim que la cultura e

La lluita d'una dona per a les dones

Aquest n'és un exemple: tot va començar quan la Esperanza va acabar l’escola als catorze anys, ella, ja tenia el cuquet de l’agulla dintre seu. La seva mare va fer mans i mànigues perquè entrés a La Escola d’Ofici i Confecció de la Diputació de Barcelona. La noieta era molt espavilada, treballadora,implicada i aprenia amb facilitat. Un dia una veïna francesa li va deixar unes revistes de moda parisina, cosa que va fer que s’aficionés a fer dissenys força agosarats. La professora en veure tant de talent els va ensenyar a les millors modistes de la ciutat L’encarregat de El Dique Flotante hi va veure tant d’enginy que la va fer entrar amb només disset anys a treballar a l’empresa, acabant al costat dels germans, Ricardo i Francisco nets del fundador Joaquin Beleta, grans dissenyadors de la casa. El 1973 van crear conjuntament la col·lecció, Tardor Hivern, la de més èxit que havien tingut mai, i va traspassar fronteres. En passar els anys, la Esperanza va tornar a l’escola per ensenya

Francesca Bonnemaison

Va néixer el 1872 de bona família, és va casar amb Narcís Verdaguer el 1893 i no van tenir fills. El 1909 el rector de Sta. Anna li encomanà la direcció de la biblioteca parroquial. Li facilità diners i 100 llibres i així va néixer la primera biblioteca per a noies obreres de tot Europa. Molt religiosa i feminista conservadora, la va tirar endavant amb gran èxit. S’hi feien conferències i s’hi podien aprendre idiomes i un ensenyament de qualitat. Es traslladà al carrer d’’Elisabets el 1910 i l’any 1911 ja comptava amb 5.000 volums, novel·les, assajos i llibres especialitzats. En quedar vídua el 1918 es dedicà plenament al seu projecte i el 1922 Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya, va inaugurar l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona al carrer St. Pere Més Baix. És l’actual ubicació de la Biblioteca que porta el seu nom i també de la nostra estimada Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona. De fa anys l’Escola és mixta i les discip

Sant Jordi 2022

Cercar en aquest blog