L'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona

Quan era joveneta va caure i es va fer mal en un genoll. Després de visitar molts metges a l'Hospital de Sant Pau li van dir que s'havia d'operar i que el genoll quedaria sense mobilitat.
L'operació va anar bé, però quan va tornar a casa va haver d'aprendre a caminar amb la cama recta, i allò la feia sentir malament. Quan sortia al carrer li semblava que tothom la mirava, i va començar a quedar-se a casa.
Es distreia llegint novel·les, però un dia la seva amiga li va proposar d'anar a la Biblioteca de la Dona, on en trobarien moltes més. De moment va dir que no, elles vivien al Guinardó i s'havia d'agafar el 47 per anar fins a la Via Laietana, i se li feia costa amunt; però era el barri on havia viscut quan havien vingut a Barcelona, i al final es va deixar convèncer.
Va anar tan bé que van agafar el costum d'anar-hi un dia a la setmana, i aviat van conèixer altres noies que els van parlar del Institut de Cultura.
Es va apuntar a les classes de costura, i allí va aprendre l'ofici que després li permetria tenir una independència econòmica que en aquella època no era fàcil d'aconseguir.

Marina Figuera

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies Donya Paquita

Els anys seixanta en plena adolescència i acabat l'ensenyament bàsic, l'objectiu principal era començar a treballar, però veia com els adolescents de famílies benestant que estudiaven batxillerat i anaven a la Universitat serien persones cultes. Amb el pas del temps, vaig descobrir que la cultura no era solament tenir títols universitaris, era llegir, estudiar, treballar. La Francesca Bonnemaison ho va tenir molt clar, per això va crea la Biblioteca Popular de la Dona. A les biblioteques, reservades als qui tenien el poder, hi havia el pou de la saviesa, vetat a la resta, especialment a les dones. És per això que Doña Paquita va crear l'Institut de Cultura, on totes les noies amb inquietuds per saber, podien estudiar, llegir, cosir, cuinar i moltes coses més, les classes eran d'un gran nivell. És formaven per ser lliures i autònomes i així poder decidir per elles mateixes. Les dones hem fet molt camí, però encara ens en falta. Quan totes descobrim que la cultura e

La lluita d'una dona per a les dones

Aquest n'és un exemple: tot va començar quan la Esperanza va acabar l’escola als catorze anys, ella, ja tenia el cuquet de l’agulla dintre seu. La seva mare va fer mans i mànigues perquè entrés a La Escola d’Ofici i Confecció de la Diputació de Barcelona. La noieta era molt espavilada, treballadora,implicada i aprenia amb facilitat. Un dia una veïna francesa li va deixar unes revistes de moda parisina, cosa que va fer que s’aficionés a fer dissenys força agosarats. La professora en veure tant de talent els va ensenyar a les millors modistes de la ciutat L’encarregat de El Dique Flotante hi va veure tant d’enginy que la va fer entrar amb només disset anys a treballar a l’empresa, acabant al costat dels germans, Ricardo i Francisco nets del fundador Joaquin Beleta, grans dissenyadors de la casa. El 1973 van crear conjuntament la col·lecció, Tardor Hivern, la de més èxit que havien tingut mai, i va traspassar fronteres. En passar els anys, la Esperanza va tornar a l’escola per ensenya

Francesca Bonnemaison

Va néixer el 1872 de bona família, és va casar amb Narcís Verdaguer el 1893 i no van tenir fills. El 1909 el rector de Sta. Anna li encomanà la direcció de la biblioteca parroquial. Li facilità diners i 100 llibres i així va néixer la primera biblioteca per a noies obreres de tot Europa. Molt religiosa i feminista conservadora, la va tirar endavant amb gran èxit. S’hi feien conferències i s’hi podien aprendre idiomes i un ensenyament de qualitat. Es traslladà al carrer d’’Elisabets el 1910 i l’any 1911 ja comptava amb 5.000 volums, novel·les, assajos i llibres especialitzats. En quedar vídua el 1918 es dedicà plenament al seu projecte i el 1922 Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya, va inaugurar l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona al carrer St. Pere Més Baix. És l’actual ubicació de la Biblioteca que porta el seu nom i també de la nostra estimada Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona. De fa anys l’Escola és mixta i les discip

Sant Jordi 2022

Cercar en aquest blog