Tota una personalitat: la de donya Paquita

És cert que les persones per les seves obres les coneixem i l’obra de donya Paquita després de 113 anys continua vigent en ple segle XXI.

Qui va ser donya Paquita? Una dona avançada al seu temps que es va entregar a la tasca de millorar la vida de les obreres perquè sense cultura les dones no poden ser lliures.

Lluitadora incansable. La seva ment no va parar de d'avançar, planificar i construir, a més, va ser sufragista convençuda, compromesa políticament, iniciadora de publicacions i iniciatives tantes com va poder.

Podríem dir que era una feminista convençuda de la sororitat entre dones? Sens dubte que sí.

Si ens traslladem a la seva època, té molt mèrit sortir dels cànons establerts per raó d’ estatus i emprar els propis mitjans econòmics per tirar endavant l'Institut de Cultura de les Dones, la qual cosa ens parla molt de generositat.

El que podem imaginar és com la devia afectar que després de la guerra, la seva obra fos engolida pel nou règim totalitari.

Donya Paquita anomenada així pels que l’estimaven. Aquesta forma col·loquial ens parla de molt d’amor i proximitat. Ara l’anomenem d’una manera més correcta, Francesca Bonnemaison, però, potser podríem reivindicar-la més propera? Pensem-hi!

Isabel Parra

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies Donya Paquita

Els anys seixanta en plena adolescència i acabat l'ensenyament bàsic, l'objectiu principal era començar a treballar, però veia com els adolescents de famílies benestant que estudiaven batxillerat i anaven a la Universitat serien persones cultes. Amb el pas del temps, vaig descobrir que la cultura no era solament tenir títols universitaris, era llegir, estudiar, treballar. La Francesca Bonnemaison ho va tenir molt clar, per això va crea la Biblioteca Popular de la Dona. A les biblioteques, reservades als qui tenien el poder, hi havia el pou de la saviesa, vetat a la resta, especialment a les dones. És per això que Doña Paquita va crear l'Institut de Cultura, on totes les noies amb inquietuds per saber, podien estudiar, llegir, cosir, cuinar i moltes coses més, les classes eran d'un gran nivell. És formaven per ser lliures i autònomes i així poder decidir per elles mateixes. Les dones hem fet molt camí, però encara ens en falta. Quan totes descobrim que la cultura e

La lluita d'una dona per a les dones

Aquest n'és un exemple: tot va començar quan la Esperanza va acabar l’escola als catorze anys, ella, ja tenia el cuquet de l’agulla dintre seu. La seva mare va fer mans i mànigues perquè entrés a La Escola d’Ofici i Confecció de la Diputació de Barcelona. La noieta era molt espavilada, treballadora,implicada i aprenia amb facilitat. Un dia una veïna francesa li va deixar unes revistes de moda parisina, cosa que va fer que s’aficionés a fer dissenys força agosarats. La professora en veure tant de talent els va ensenyar a les millors modistes de la ciutat L’encarregat de El Dique Flotante hi va veure tant d’enginy que la va fer entrar amb només disset anys a treballar a l’empresa, acabant al costat dels germans, Ricardo i Francisco nets del fundador Joaquin Beleta, grans dissenyadors de la casa. El 1973 van crear conjuntament la col·lecció, Tardor Hivern, la de més èxit que havien tingut mai, i va traspassar fronteres. En passar els anys, la Esperanza va tornar a l’escola per ensenya

Francesca Bonnemaison

Va néixer el 1872 de bona família, és va casar amb Narcís Verdaguer el 1893 i no van tenir fills. El 1909 el rector de Sta. Anna li encomanà la direcció de la biblioteca parroquial. Li facilità diners i 100 llibres i així va néixer la primera biblioteca per a noies obreres de tot Europa. Molt religiosa i feminista conservadora, la va tirar endavant amb gran èxit. S’hi feien conferències i s’hi podien aprendre idiomes i un ensenyament de qualitat. Es traslladà al carrer d’’Elisabets el 1910 i l’any 1911 ja comptava amb 5.000 volums, novel·les, assajos i llibres especialitzats. En quedar vídua el 1918 es dedicà plenament al seu projecte i el 1922 Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya, va inaugurar l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona al carrer St. Pere Més Baix. És l’actual ubicació de la Biblioteca que porta el seu nom i també de la nostra estimada Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona. De fa anys l’Escola és mixta i les discip

Sant Jordi 2022

Cercar en aquest blog