Sant Jordi 2022

Els anys seixanta en plena adolescència i acabat l'ensenyament bàsic, l'objectiu  principal  era començar a treballar, però veia com els adolescents  de famílies  benestant que estudiaven batxillerat i anaven a la Universitat serien persones cultes. Amb el pas del temps, vaig descobrir que la cultura no era solament tenir títols universitaris, era llegir, estudiar, treballar. La Francesca Bonnemaison ho va tenir molt clar, per això va  crea la Biblioteca Popular de la Dona. A les biblioteques, reservades als qui tenien el poder, hi havia el pou de la saviesa, vetat a la resta, especialment a les dones. És per això que Doña Paquita va crear l'Institut de Cultura, on totes les noies amb inquietuds per saber, podien estudiar, llegir, cosir, cuinar i moltes coses més, les classes eran d'un gran nivell. És formaven  per ser lliures i autònomes i així poder decidir per elles mateixes. Les dones hem fet molt camí, però encara ens en falta. Quan totes descobrim que la cultura e

Jo que puc dir de tu ? si ja s’ ha dit tot. No vull copiar només informació teva, això ja està fet als llibres i a internet. Haguessis pogut ser una noia de porcellana per la teva situació social i econòmica, però no va ser així, vas ser forta i inquieta i sense trencar res vas agafar el compromís d’ implicar-te. Vas acollir dones treballadores de classe mitjana i obrera per donar-los una oportunitat més a la vida que no fos només quedar-se a casa o en treballs poc qualificats. La teva lluita social les va ajudar a tenir un nivell cultural, a pensar, a formar-se, i en conseqüència poder obrir portes i accedir al mercat laboral. Vas empoderar a la dona perquè arribés a ser més independent i culta. Podria anomenar tot el que vas fer en aquest teu recorregut de vida, com a persona, dona, política, mestra…, però tot això ja està escrit. Vas haver de marxar a l'exili, i quan vas tornar, l’any 1941, aquí hi regnava la dictadura més ferotge i “La Cultura” s'havia convertit en “La Cult

Els quarts diumenges de mes hi havia concerts a la Biblioteca. La Clara no s’ho volia perdre. La va delectar el recital de música. En particular el so harmoniós de la guitarra. Puix que, el seu cor necessitava l'alè de l'instrument de corda, per no ofegar-se, després de l'esgotadora i terrible setmana que portava treballant gairebé sense descans. La Clara, una adolescent de catorze anys, filla d’una família obrera barcelonina, participava d’algunes activitats a la Biblioteca. Gràcies a l'aire fresc que la salvava de l'ofegament de la rutina i de l'abús del seu veí malcarat, pudent i borratxo, que la magrejava cada vegada que baixava al carrer a comprar, arraconant-la contra les escales. Llavors, realitzant un gran esforç, tant físic com mental, i estudiant a les nits, va poder obtenir els coneixements requerits per a ser secretària. Posteriorment, la Clara, va aconseguir el seu increïble somni, materialitzat en l’execució d’un treball qualificat, millorant not

Assegudes sobre una catifa de còdols i sorra blanca mirant al mar eren la Paquita, la Caterina, l'Aurora, la Llucieta, la Rosa, la Maria Teresa i moltes més, no gosaven mirar enrere. Parlaven entre elles com mai ho havien fet, tanta feina, tants esforços i cap ni una va veure realitzats els seus somnis. Què se n'hauria fet de la cultura vers les dones? Igual van ser massa agosarades o massa poc potser. La Paquita se'n va anar sense veure com el seu espai de cultura tornava a ser la Biblioteca de les dones. La Caterina sense saber que les dones no havien d'amagar-se sota cap altre nom que no fos el seu. La Maria Teresa sense veure com Barcelona tenia moltes més biblioteques, i totes elles sense preveure que les dones serien més cultes alhora que reclamaven més espai sense haver de demanar permís. Al fons a l'horitzó mirant cap a Barcelona la figura d'una dona jove va aparèixer, era la Montse, la filla de l'Albina, que amb veu profunda i trencada els va dir: G

Hi ha dones que han estat pioneres en molts camps professionals i aquest és el cas de la Francesca Bonnemaison, una pedagoga molt avançada a la seva època i molt implicada en donar suport intel·lectual a les dones treballadores amb pocs recursos econòmics. Durant la Guerra Civil es va centralitzar tota la cultura en mans de la Generalitat de Catalunya d’acord amb l’esperit de l’Escola Nova Unificada per a poder continuar en els altres graus de l’ensenyament la convivència normal entre el noi i la noia, amb la finalitat de seguir el camí establert per la mateixa societat. En aquesta vida tot el que es pot comprar amb diners igual ho tens que ho pots perdre, menys els teus coneixements personals, independentment de la condició social a la qual pertanyis. Montserrat Catalan  

Ens pot agradar més o menys el seu tarannà vers la política, ja que Donya Paquita, com així l’anomenaven, era clarament una dona de dretes religiosa i conservadora. Imagino que va haver de fer mans i mànigues per dur a terme el que, després de molt esforç, va aconseguir sense trencar res i procurant quedar bé amb tothom. Ella anava fent sense fer gaire soroll. El que va començar amb un centenar de llibres i cinc-centes pessetes, es convertí en el lloc on avui podem venir a llegir i aprendre. Tot i la seva posició acomodada, es va preocupar per la cultura de la dona. Recordem  que ella va ser qui va crear la primera biblioteca per a dones de tota Europa. De noies treballadores  i amb poca cultura, en va fer dones cultes sense que la diferència de clase social fos cap impediment. Podien triar  llegir o aprendre idiomas i fins i tot fer esport. Tot i que que les intencions de Donya Paquita coincidien amb els nous corrents del feminisme conservador, oferia a les dones totes les eines perqu

“La Paquita”, m’encanta aquesta forma d’anomenar a una persona tan important. Haver crear la primera biblioteca per a dones del món i fer-ho a l’any 1909 és ser molt important!  No em ve al cap una forma millor de dotar a qualsevol persona de llibertat, que la d’obrir les portes de la cultura i el saber a tothom, també, com no pot ser de cap altra forma, a les dones. Això és el que va fer la Paquita! Si la Paquita visqués en aquest moment de la història, on les dones majoritàriament podem accedir a la informació i la cultura, estic segura que pensaria que el següent pas per avançar és deixar de parlar de homes i dones com a ens individuals, per passar a parlar de persones o d’éssers humans independentment del seu sexe.     Isabel Fdez. Prieto